Què és per a tu la qualitat??

Estem arribant a la recta final del curs de Promoció Turística Local, i ja estem donant els temes sobre qualitat empresarial (Arribarem mai a ser grans bussiness woman??)
Este cop se'ns demana que escrigam el que em entenem cadascú de nosaltres per qualitat i per qualitat total, per saber si hem asolit estos nous conceptes.
Per a ser clara i consisa, per a mi, la qualitat és aconseguir la satisfacció del client d'una empresa, metre que el terme de qualitat total seria anar un pas més enllà i per dur a terme la satisfacció d'un client, es deuria en una empresa, introduir millores constantment, resivar-les i fer partíceps a tots els membres de l'equip en l'aportació de idees per a introduir procesos de control que milloren la qualitat d'un producte. També es deuria tindre la capacitat d'anticipar-se a les necessitats del client, per a així coneixer i satisfer d'una manera ràpida les seues necessitats.

A classe s'ha debatit molt esta últiam qüestió: anticipar-se a les necessitats dels clients té que vore amb la qualitat?

Finalment hem raonat que no té res a vore en la qualitat d'un producte o servei (un producte/ servei serà de qualitat sempre que estiga ben fet o prestat) , però si amb la satisfacció personal. És a dir, si coneixem als clients i s'esforcem en saber que poden necessitar abans de que ens demanen res, aconseguirem prestar una atenció de qualitat, no podrà haver cap demanda insatisfeta (ja que ni té el que necessita sense demanar-ho).

Per tant, per a mi les característiques de la qualitat total serien:
Consecució de la plena satisfacció de les necessitats i expectatives del client (intern i extern).

• Desenvolupament d'un procés de millora contínua en totes les activitats i processos duts a terme en l'empresa (implantar la millora contínua té un principi però no una fi -->  AVALUACIÓ).

• Total compromís de la direcció i un lideratge actiu de tot l'equip.

• Identificació i gestió dels processos clau de l'organització.

•  Participació i involucración de tots els membres de l'organització i foment del treball en equip

• Presa de decisions de gestió basada en dades i fets objectius sobre la  gestió d'una empresa i domini del maneig de la informació.

MI EXPERIENCIA CON LOS DEPRATAMENTOS DE R.R.H.H EN ATERIORES TRABAJOS

La verdad es que he tenido pocas experiencia en departamentos de recursos humanos, ya que hace poco que he terminado de estudiar, y antes tenía trabajo en un restaurante a tiempo completo, en el que estuve ahorrando para poder realizar el máster. Por lo que no he tenido muchas entrevistas.

Dos de las que recuerdo especialmente han sido; una para entrar a trabajar en Decathlon, en la que no me cogieron porqué, según me dijeron solamente había un puesto disponible, y la otra, en el Museo de Prehistoria de Valencia.

En la entrevista en Decathlon, la entrevistadora me resultó muy fría y distante, como si estuviera haciendo ese trabajo como sí ya tuviese un candidato elegido. Su actitud no me agradó nada, me incomodó, aunque yo intenté actuar con educación, creo que no recibí el mismo trato.

La entrevista en el Museo de Prehistoria de Valencia era para un beca de FORMACIÓN en arqueología. Justo en el año que me pude presentar (ya tenía el título de máster y anteriormente no había habido convocatorias) cambiaron las bases de la solicitud, por lo que ampliaron el rango de edad , y se presentó gente que ya había hecho incluso el doctorado, y con la que yo no podía competir. ¿Pero qué formación va a recibir un doctor en arqueología? ¡si ni siquiera muchos trabajadores fijos tienen doctorado! Además éramos muchísimos candidatos y nos convocaron a todos a la misma hora, así que nos pasamos allí todo el día esperando nuestro turno, como si no tuviéramos nada más que hacer.

MI EXPERIENCIA ABP ¿SE APRENDE MÁS?

 

En este nuevo post, tenemos que dar nuestra opinión sobre el Aprendizaje Basado en Proyectos.

  Esto se debe a que en clase, hemos desarrollado dos proyectos para tratar dos temas diferentes. El primero se trataba de la creación de un servicio de información turística, mientras que el segundo consistía en la creación y desarrollo de un producto turístico.
Desde mi punto de vista estos dos temas de estudio, tenían una parte muy práctica. Claro que podríamos haber dado solamente la teoría y tener los pasos de cómo crear una oficina o un producto de turismo, pero que mejor manera de aprender a hacerlo que con una simulación práctica.

Así hemos visto de manera práctica que problemas pueden surgir a la hora de la verdad, tanto de crear una oficina de información turística, como crear un producto.

Aunque cada caso ha sido diferente, claro está que no siempre ha sido tan fácil, como podríamos haber supuesto. Personalmente a mi, me ha costado más el segundo proyecto, porqué sentía que teníamos menos tiempo en clase para desarrollar el proyecto, y porqué teníamos más trabajo en clase, tanto teórico, como estudiar para exámenes, blog, redes sociales, y se ha juntado todo. Esto de ser Comunnity Manager no pensaba que sería tan duro 😋

Con el proyecto de diseñar una oficina de información turística, todo fue más fácil, y el grupo se implicó y se integró muy bien.

TURISME 2.0 VS TURISME 3. 0

Mentre escric este línies, internet evoluciona i canvia tan ràpit que Blogger ja s'ha quedat desfassat (de fet, reconect que he de reciclar-me). Cada volta els canvis són més ràpits, i tot es té que reaprendre i actualitzar constantment. Vivim el l'era del consumisme.  Encara sort que soc mil·lenial i m'adapte prou més a les noves tecnologies.

Com en totes les industries, al turisme també han arribat estos ràpits canvis en internet. En poc temps hem passat del turisme 1.0, al 2.0, el present és el turisme 3.0, pel que no podem dir que estem parlant de cap novetat, ja que està passant ara. tot el nom utiliza aplicacions mòbils per a fer reserves, cercar mitjans de transport, consultar mapes, trobar llocs per a menjar o promocions en restaurants i bars, recorrem museus i llocs històrics de forma diferent, gràcies a la realitat augmentada, entre moltes altres coses més. Tot açó implica estar geolocalizat a través de satèlits que t'ubiquen en el mapa per a facilitzar-te i integrar la informació que necessites per tal de enriquir la experiencia del viatger d'una marera molt còmoda.

Mentre que amb el turisme 2.0 va obrir la posibilitat de col·laboració, compartim tot tots els nostres continguts i estem tots conectats, es tractava d'un dialeg, ara amb el turisme 3.0, tenim la possibilitat de tenir una identitat en la red. Les aplicacions enriqueixen les experiencies de les persones, fent recerques més intel·ligents, iaçó és una ventaja fonamental.

Per a un viatger, Internet és fonamental abans, durant i després del viatge. S'usen diferents fonts, recursos i aplicacions per a les fases del viatge. Ací entren en joc les xarxes socials per a abans i després i els llocs amb informació oficial per a la preparació i planificació, així com durant el viatge.

La veritat que a mi m'agrada molt compartir les meues experiències de viatges, i m'agrada comentar amb el meu entorn tot el que he vist, he aprés i m'ha fascinat del lloc que he visitat.
El meu últim viatge, va ser una trajectoria d'est a oest de la península amb cotxe, va ser una aventura prou improvisada, perqué inicialment només anavem fins a Mérida, una ciutat preciosa, on també vam poder gaudir del teatre clàssic que allí s'organitza.
Esta part del viatge si que la vaig organitzar previament. Vaig reservar un hostal desde casa, vaig comprar les entrades al teatre, em vaig informar de tot el que teniem que vore. Però una vegada vist tot, vam decidir anar fins al país veí, primer a Èvora i després a Lisboa, i allí si que ens vam descarregar aplicacions al mòbil per tal de vore la disponibilitat d'hotels. Vam utilitzar l'app hotelminuto (per cert, ens vam colar tres persones en una habitació per a dos per a estalviar-se uns dinerets jijij) i vaig buscar tota la informació que necessitàvem amb el mòbil.
Per supost, vam compartir el nostre viatge publicant les nostres fotos en Instagram, utilitzant el hanstag #donesjordaontour i donant les nostres opinions en Tripadvisor.

TURISME SOSTENIBLE

Per a desgracias meua, l'excursió que amb més ansies estava esperant no vaig poder anar, però bé a canvie em queda el consol de que era per treball.
Ja que no vaig poder anar al nostre estimat Parc Natural de la Serra Mariola, explicaré un poc que és aixó de turisme sostenible i com podem fer-ne (per si he fallat la pregunta de l'examen jiji)
"Es tracta senzillament d’aplicar els principis del desenvolupament sostenible al turisme, o siga, conciliar el desenvolupament econòmic, l’aproximació social i el respecte pel medi ambient un cop arribats al lloc de destí.
Pel qui viatja, això significa gaudir d’unes bones vacances en un entorn protegit i, al mateix temps, mirar pels demés i per l’equilibri del lloc que es visita." o d'una manera més simple, el turisme sostenible és sinònim de turisme responsable, ni més ni menys.

La Serra Mariola també és part del nostre patrimoni,  no sols tenim monuments!, i per aixó també hem de cuidar-lo i respectar-lo. Per aixó hem de seguir una serie d'actuacions quan anem a la muntanya i que son clau alhora de practicar un turisme sostenible.

Respectar per a no deixar empremta

• Arreplega sempre les DEIXALLES i el fem que generes. Recorda deixar el lloc tan net com et siga possible. A tots ens agrada trobar els paratges bonics i gaudir-ne.
• Modera l'ús de vehicles privats i tracta sempre que pugues d'accedir a PEU, amb BICICLETA o a CAVALL: disminuiràs la contaminació i gaudiràs més del paisatge. Mai no abandones els CAMINS i respecta en tot moment la SENYALITZACIÓ que hi trobes al teu pas.
• Tin sempre present el perill d'INCENDI, recorda que el FOC es pot convertir en un gran enemic per a les nostres muntanyes. No tires puntes de cigarret ni abandones materials combustibles al terreny. Només poden encendre’s fogueres i fogates als paellers de les àrees recreatives.
• Respecta la vida silvestre: evita danyar les PLANTES i molestar la FAUNA que trobes al teu pas. El millor record és, sens dubte, una FOTOGRAFIA. Fes un ús responsable de tots els recursos.
• No està permesa l'ACAMPADA lliure. Hi ha zones autoritzades per a acampar.
• Ajuda'ns a preservar el ric i variat PATRIMONI CULTURAL que ens han deixat com a llegat els nostres avantpassats: no faces pintades ni provoques desperfectes.
• Respecta la PROPIETAT PRIVADA (hi ha qui té sa casa a la serra) i no interferisques en les tasques agrícoles o ramaderes.
• Recorda portar l'EQUIP ADEQUAT (botes de muntanya, aïgua i gorra per al sol): és convenient portar un telèfon mòbil durant les teues eixides de camp, així en cas d'EMERGÈNCIA podràs telefonar al 112.

A la Serra Mariola podem gaudir de diferents paratges i jaciments, segons la cara on estem. Podem anar al cim del Montacabrer i vore a les cabretes que allí viuen, anar a la Penya El Frare, Al Castell de Cocentaina El Racó Llobet, o a jaciments com el poblat ibèric de l'Alt de Mariola, El Cabeçó de Mariola o l'asentament neolític de la Cova Bolumini o la Cova Beneito o moltes altres visites.

Aquestes son unes quantes les pròximes activitats programades, per a qui li puga interesar:

http://serramariola.org/rutesvoltaalamariola.primavera2017-val.pdf

Los recursos turísticos de Alicante

¡Nueva salida de campo!

El pasado viernes, día 10 de marzo, tuvimos una nueva excursión para conocer alguno de los recursos turísticos, esta vez de la ciudad de Alicante, concretamente el MARQ y el Castillo de Santa Bárbara. 

En mi caso, ya conocía el MARQ, ya que como estudiante tuvimos que hacer varias prácticas de arqueología en el museo, además suelo ir a la mayoría de exposiciones temporales que organizan, ya que en mi opinión, este museo es uno de los mejores de la Comunidad Valenciana y sus expos son una ¡auténtica pasada!

En el Museo, nuestra querida profe nos estuvo explicando cada una de las salas permanentes, aunque no pudimos verlas en orden cronológico, las explicaciones las encontré muy esclarecedoras.

 

Me encantó el discurso expositivo que tiene el museo, recreando una planta de iglesia gótica para su correcto recorrido, donde se aprecian tres naves, separadas por vitrinas expositivas, en la que se entra por la "nave" de la derecha y se sale por la "nave" de la izquierda. Estas dos naves siempre narran dos modos de vida cotidiana de la época que se está exponiendo. Un ejemplo sería en la sala de cultura romana donde se proyecta un audiovisual sobre las termas, y luego se contraponen dos visiones arqueológicas de las ciudades más representativas de la província, Lucentum a la derecha y la Illeta dels Banyets en Campello a la izquierda.

Además las salas poseen un "ábside" (según la planta de una iglesia gótica), donde se explicaría otro de los aspectos de las antiguas civilizaciones; la muerte y las creencias en el más allá en cada época. Separando así las explicacioes sobre la vida y la muerte, y dando una visión general de la vida cotidiana en la historia.

Una manera muy didáctica y divertida de conocer cómo vivían en otras épocas en nuestro mismo lugar.

María me dio la oportunidad de explicar las pinturas rupestres del Pla de Petracos (Castell de Castells), ya que estuve excavando en Les Coves de Santa Maira, una cueva de la localidad, que aunque no está en el Pla, se encuentra en el mismo barranco, pero un poco más alejado, donde también hay más abrigos con estas pinturas, pero no son tan conocidas.

El Museo ofrece también la posibilidad de conocer el método arqueológico. En tres salas, la Sala de Arqueología de Campo, la de Arqueología Urbana y la Sala de Arqueología Subacuática, se disponen escenografías, audiovisuales e interactivos que permiten adentrarse en las técnicas que utilizan los arqueólogos para descubrir el pasado y se ofrece valiosa información expuesta de un modo atractivo y didáctico, me hubiera gustado también poder explicar la parte de excavación prehistóricas y así explicar la metodología, con mis propias palabras porqué creo que no se entiende del todo como se hace y porqué.

En el Castillo de Santa Bárbara no había estado nunca (¡muy mal por mi parte, como arqueóloga!), pero he de decir que me encantó, sus diferentes salas y su recorrido durante la historia, ya que se considera un valuarte de resistencia durante diferentes etapas de la historia. 

vimos que tiene diferentes maneras de enfocar su explicación como recurso turístico; visitas guiadas contando la historia del castillo, de la ciudad, a través de la arqueología y de la arquitectura,  para escolares, del urbanismo (por sus vistas), visitas teatralizadas, gastronomía, el Museo Arqueológico de la Ciudad de Alicante (MUSA)...

La reflexión que tenemos que hacer una vez hecho el recorrido a estos recursos, es de qué tipos son.

Conocer la tipología del recurso, nos permitirá conocer el potencial del núcelo turístico y su demanda real, para así plantear estrategias de desarrollo del mercado, aumentando los factores económicos, socioculturales y medioambientales del turismo, siempre dentro de un marco de actuación sostenible de estos recursos.

Alicante es un destino turístico dedicado básicamente al sol y playa, pero que en los últimos años está desarrolando de forma muy satisfactoria otros recursos como puntos fuertes de su oferta, para diversificar el mercado y ampliar su demanda, llegando a otros segmentos de la población y aumentar el que ya tenían. Todo esto lo ha conseguido potenciando sus recursos culturales como el MARQ y el Castillo de Santa Bárbara, recursos a los que nosotros nos dedicamos en esta visita, tanto como en visitas, como en actividades didácticas, congresos, compras, etc.

B R E U H I S T Ò R I A D E L T U R I S M E

El turisme com a tal, naix en el segle XIX, com una conseqüència de la Revolució industrial, amb desplaçaments la intenció principal dels quals és l'oci, descans, cultura, salut, negocis o relacions familiars. Aquests moviments es caracteritzen per la seua finalitat d'altres tipus de viatges motivats per guerres, moviments migratoris, conquesta, comerç, entre uns altres. No obstant açò el turisme té antecedents històrics clars.

ANTIGÜETAT

En la Grècia clàssica es donava gran importància a l'oci, i el temps lliure ho dedicaven a la cultura, diversions, religió i esport. Els desplaçaments més destacats eren els que realitzaven amb motiu d'assistir als Jocs Olímpics de l'Edat Antiga (les olimpíades són els 4 anys que transcorren entre dos jocs consecutius en la ciutat d'Olimpia), a les quals acudien milers de persones i on es barrejaven religió i esport. També existien peregrinacions religioses, com les quals es dirigien als oracles de Delfos i de Dodoma.

Durant l'Imperi romà els romans freqüentaven aigües termals (termes de Caracalla), eren assidus de grans espectacles, com els teatres, i realitzaven desplaçaments habituals cap a la costa (molt conegut és el cas d'una vila de vacances a la vora del mar). Aquests viatges de plaure van ser possibles a causa de tres factors fonamentals: la Pau romana, el desenvolupament d'importants vies de comunicació i la prosperitat econòmica que va possibilitar a alguns ciutadans mitjans econòmics i temps lliure.

Recració virtual de les Termes de Caracalla (Roma)

EDAT MITJANA

Durant l'Edat Mitjana hi ha en un primer moment una reculada a causa de la major conflictivitat i recessió econòmica consegüent. En aquesta època sorgeix un tipus de viatge nou, les peregrinacions religioses. Aquestes ja havien existit en l'època antiga i clàssica però tant el Cristianisme com l'Islam les estendrien a major nombre de creients i els desplaçaments serien majors. Són famoses les expedicions des de Venècia a Terra Santa i les peregrinacions pel camí de Sant Jaume (des del 814 en què es va descobrir la tomba del sant), van ser contínues les peregrinacions de tota Europa, creant-se així mapes, fondes i tot tipus de serveis per als caminantes). En el món Islàmic el Hajiad o peregrinació a la Meca és un dels cinc Pilars de l'Islam obligant a tots els creients a aquesta peregrinació almenys una vegada en la vida.

Conquesta de Jaume I

Edat Moderna

Les peregrinacions continuen durant l'Edat Moderna. A Roma moren 1500 pelegrins a causa d'una plaga de pesta bubónica. És en aquest moment quan apareixen els primers allotjaments amb el nom d'hotel (paraula francesa que designava els palaus urbans). 

Aquesta és també l'època de les grans expedicions marítimes d'espanyols, britànics i portuguesos que encurioseixen i l'interès per viatjar.

A la fi del segle XVI sorgeix el costum de manar als joves aristòcrates anglesos a fer el Grand Tour en finalitzar els seus estudis amb la finalitat de complementar la seua formació i adquirir certes experiències. Era un viatge de llarga durada (entre 3 i 5 anys) que es feia per diferents països europeus, i d'ací procedeixen les paraules: turisme, turista, etc.el Grand Tour és un viatge motivat per la necessitat d'instrucció d'aquests joves aristòcrates que en un futur hauran de governar el seu país. Del coneixement "in situ" de la grandesa de Roma, París o Atenes els viatgers haurien d'aprendre com portar les regnes d'un Imperi com el britànic. Per a alguns autors aquest és l'autèntic fenomen fundacional del turisme modern ja que sorgeix com un fenomen revolucionari en paral·lel a la resta de transformacions que es donen en la Il·lustració.

Viatge de Cristóbal Colón a les Indies

EDAT CONTEMPORÀNEA I ACTUALITAT

Amb la Revolució industrial es consolida la burgesia que tornarà a disposar de recursos econòmics i temps lliure per a viatjar. En l'Edat Contemporània l'invent de la màquina de vapor suposa una reducció espectacular en els transports, que fins al moment eren tirats per animals. Les línies fèrries s'estenen amb gran rapidesa per tota Europa i Amèrica del Nord. També l'ús del vapor en la navegació redueix el temps dels desplaçaments.

Comença a sorgir el turisme de muntanya o salut: Es construeixen famosos sanatoris i clíniques privades europees, molts d'ells arriben als nostres dies com a xicotets hotels amb encant.

És també l'època de les platges fredes (Costa blava, Canal de la Manxa,…).

En 1841 Thomas Cook organitza el primer viatge organitzat de la història. Encara que va anar un fracàs econòmic es considera un rotund èxit quant a precedent del paquet turístic, doncs es percató de les enormes possibilitats econòmiques que podria arribar a tenir aquesta activitat, creant així en 1851 la primera Agència de Viatges del món "Thomas Cook & són".

En esclatar la Primera Guerra Mundial en l'estiu de 1914 es considera que hi havia aproximadament 150.000 turistes americans a Europa.

Després de finalitzar la guerra va començar la fabricació en massa d'autocars i automòbils. En aquesta època les platges i els rius es converteixen en el centre del turisme a Europa començant a adquirir gran importància el turisme de costa.

La crisi del 1929 repercuteix en el negativament en el sector turístic limitant el seu desenvolupament fins a ben entrat en 1932.

La Segona Guerra Mundial paralitza absolutament el turisme en el món i els seus efectes s'estenen fins a l'any 1949.

Entre 1950 i 1973 es comença a parlar del boom turístic. El turisme internacional creix a un ritme superior del que ho havia fet en tota la història. Aquest desenvolupament és conseqüència del nou ordre internacional, l'estabilitat social i el desenvolupament de la cultura de l'oci en el món occidental. En aquesta època es comença a legislar sobre el sector.

També aquests són els anys en els quals es desenvolupen els grans nuclis urbans i es fa evident la massificació, sorgeix també el desig d'evasió, escapar de l'estrès de les ciutats i buidar les ments de pressió.En els anys 80`s es produeix una internacionalització molt marcada de les grans empreses hosteleras i dels tour operadors, que cerquen noves formes d'utilització del temps lliure (parcs temàtics, esport, risc, salut,…) i apliquen tècniques de màrqueting, doncs el turista cada vegada té major experiència i cerca nous productes i destinacions turístiques, la qual cosa crea una forta competència entre ells. La multimèdia i les comunicacions transformen el sector, modificant el disseny dels productes, la prestació del servei, la comercialització del mateix d'una manera més fluïda.

La dècada dels 90 inclou grans esdeveniments com la caiguda dels règims comunistes europeus, la Guerra del Golf, la reunificació alemanya, les Guerres iugoslaves, etc., que incideixen de forma directa en la història del turisme.

Es tracta d'una etapa de maduresa del sector que segueix creixent encara que d'una manera més moderada i controlada. Es limita la capacitat receptiva (adequació de l'oferta a la demanda, es comença a controlar la capacitat d'aforament de monuments, etc.), es diversifica l'oferta (nous productes i destinacions), es diversifica la demanda (apareixen nous tipus diferents de turistes) i es millora la qualitat (al turista no li importa gastar més si la qualitat és millor).

Fins arribar als nostres dies, on internet i les reds socials son les grans protagonistes a les nostres vides, i també al turisme, ja que es comercialitzen empreses grans i xicotetes, rutes, viatges, agències, packs i tot tipus de productes del sector.

Apps de virtualització que ens ajuden com a ferramentes
d'interpretació de recursos turístics.