TURISME SOSTENIBLE

Per a desgracias meua, l'excursió que amb més ansies estava esperant no vaig poder anar, però bé a canvie em queda el consol de que era per treball.
Ja que no vaig poder anar al nostre estimat Parc Natural de la Serra Mariola, explicaré un poc que és aixó de turisme sostenible i com podem fer-ne (per si he fallat la pregunta de l'examen jiji)
"Es tracta senzillament d’aplicar els principis del desenvolupament sostenible al turisme, o siga, conciliar el desenvolupament econòmic, l’aproximació social i el respecte pel medi ambient un cop arribats al lloc de destí.
Pel qui viatja, això significa gaudir d’unes bones vacances en un entorn protegit i, al mateix temps, mirar pels demés i per l’equilibri del lloc que es visita." o d'una manera més simple, el turisme sostenible és sinònim de turisme responsable, ni més ni menys.

La Serra Mariola també és part del nostre patrimoni,  no sols tenim monuments!, i per aixó també hem de cuidar-lo i respectar-lo. Per aixó hem de seguir una serie d'actuacions quan anem a la muntanya i que son clau alhora de practicar un turisme sostenible.

Respectar per a no deixar empremta

• Arreplega sempre les DEIXALLES i el fem que generes. Recorda deixar el lloc tan net com et siga possible. A tots ens agrada trobar els paratges bonics i gaudir-ne.
• Modera l'ús de vehicles privats i tracta sempre que pugues d'accedir a PEU, amb BICICLETA o a CAVALL: disminuiràs la contaminació i gaudiràs més del paisatge. Mai no abandones els CAMINS i respecta en tot moment la SENYALITZACIÓ que hi trobes al teu pas.
• Tin sempre present el perill d'INCENDI, recorda que el FOC es pot convertir en un gran enemic per a les nostres muntanyes. No tires puntes de cigarret ni abandones materials combustibles al terreny. Només poden encendre’s fogueres i fogates als paellers de les àrees recreatives.
• Respecta la vida silvestre: evita danyar les PLANTES i molestar la FAUNA que trobes al teu pas. El millor record és, sens dubte, una FOTOGRAFIA. Fes un ús responsable de tots els recursos.
• No està permesa l'ACAMPADA lliure. Hi ha zones autoritzades per a acampar.
• Ajuda'ns a preservar el ric i variat PATRIMONI CULTURAL que ens han deixat com a llegat els nostres avantpassats: no faces pintades ni provoques desperfectes.
• Respecta la PROPIETAT PRIVADA (hi ha qui té sa casa a la serra) i no interferisques en les tasques agrícoles o ramaderes.
• Recorda portar l'EQUIP ADEQUAT (botes de muntanya, aïgua i gorra per al sol): és convenient portar un telèfon mòbil durant les teues eixides de camp, així en cas d'EMERGÈNCIA podràs telefonar al 112.

A la Serra Mariola podem gaudir de diferents paratges i jaciments, segons la cara on estem. Podem anar al cim del Montacabrer i vore a les cabretes que allí viuen, anar a la Penya El Frare, Al Castell de Cocentaina El Racó Llobet, o a jaciments com el poblat ibèric de l'Alt de Mariola, El Cabeçó de Mariola o l'asentament neolític de la Cova Bolumini o la Cova Beneito o moltes altres visites.

Aquestes son unes quantes les pròximes activitats programades, per a qui li puga interesar:

http://serramariola.org/rutesvoltaalamariola.primavera2017-val.pdf

Los recursos turísticos de Alicante

¡Nueva salida de campo!

El pasado viernes, día 10 de marzo, tuvimos una nueva excursión para conocer alguno de los recursos turísticos, esta vez de la ciudad de Alicante, concretamente el MARQ y el Castillo de Santa Bárbara. 

En mi caso, ya conocía el MARQ, ya que como estudiante tuvimos que hacer varias prácticas de arqueología en el museo, además suelo ir a la mayoría de exposiciones temporales que organizan, ya que en mi opinión, este museo es uno de los mejores de la Comunidad Valenciana y sus expos son una ¡auténtica pasada!

En el Museo, nuestra querida profe nos estuvo explicando cada una de las salas permanentes, aunque no pudimos verlas en orden cronológico, las explicaciones las encontré muy esclarecedoras.

 

Me encantó el discurso expositivo que tiene el museo, recreando una planta de iglesia gótica para su correcto recorrido, donde se aprecian tres naves, separadas por vitrinas expositivas, en la que se entra por la "nave" de la derecha y se sale por la "nave" de la izquierda. Estas dos naves siempre narran dos modos de vida cotidiana de la época que se está exponiendo. Un ejemplo sería en la sala de cultura romana donde se proyecta un audiovisual sobre las termas, y luego se contraponen dos visiones arqueológicas de las ciudades más representativas de la província, Lucentum a la derecha y la Illeta dels Banyets en Campello a la izquierda.

Además las salas poseen un "ábside" (según la planta de una iglesia gótica), donde se explicaría otro de los aspectos de las antiguas civilizaciones; la muerte y las creencias en el más allá en cada época. Separando así las explicacioes sobre la vida y la muerte, y dando una visión general de la vida cotidiana en la historia.

Una manera muy didáctica y divertida de conocer cómo vivían en otras épocas en nuestro mismo lugar.

María me dio la oportunidad de explicar las pinturas rupestres del Pla de Petracos (Castell de Castells), ya que estuve excavando en Les Coves de Santa Maira, una cueva de la localidad, que aunque no está en el Pla, se encuentra en el mismo barranco, pero un poco más alejado, donde también hay más abrigos con estas pinturas, pero no son tan conocidas.

El Museo ofrece también la posibilidad de conocer el método arqueológico. En tres salas, la Sala de Arqueología de Campo, la de Arqueología Urbana y la Sala de Arqueología Subacuática, se disponen escenografías, audiovisuales e interactivos que permiten adentrarse en las técnicas que utilizan los arqueólogos para descubrir el pasado y se ofrece valiosa información expuesta de un modo atractivo y didáctico, me hubiera gustado también poder explicar la parte de excavación prehistóricas y así explicar la metodología, con mis propias palabras porqué creo que no se entiende del todo como se hace y porqué.

En el Castillo de Santa Bárbara no había estado nunca (¡muy mal por mi parte, como arqueóloga!), pero he de decir que me encantó, sus diferentes salas y su recorrido durante la historia, ya que se considera un valuarte de resistencia durante diferentes etapas de la historia. 

vimos que tiene diferentes maneras de enfocar su explicación como recurso turístico; visitas guiadas contando la historia del castillo, de la ciudad, a través de la arqueología y de la arquitectura,  para escolares, del urbanismo (por sus vistas), visitas teatralizadas, gastronomía, el Museo Arqueológico de la Ciudad de Alicante (MUSA)...

La reflexión que tenemos que hacer una vez hecho el recorrido a estos recursos, es de qué tipos son.

Conocer la tipología del recurso, nos permitirá conocer el potencial del núcelo turístico y su demanda real, para así plantear estrategias de desarrollo del mercado, aumentando los factores económicos, socioculturales y medioambientales del turismo, siempre dentro de un marco de actuación sostenible de estos recursos.

Alicante es un destino turístico dedicado básicamente al sol y playa, pero que en los últimos años está desarrolando de forma muy satisfactoria otros recursos como puntos fuertes de su oferta, para diversificar el mercado y ampliar su demanda, llegando a otros segmentos de la población y aumentar el que ya tenían. Todo esto lo ha conseguido potenciando sus recursos culturales como el MARQ y el Castillo de Santa Bárbara, recursos a los que nosotros nos dedicamos en esta visita, tanto como en visitas, como en actividades didácticas, congresos, compras, etc.

B R E U H I S T Ò R I A D E L T U R I S M E

El turisme com a tal, naix en el segle XIX, com una conseqüència de la Revolució industrial, amb desplaçaments la intenció principal dels quals és l'oci, descans, cultura, salut, negocis o relacions familiars. Aquests moviments es caracteritzen per la seua finalitat d'altres tipus de viatges motivats per guerres, moviments migratoris, conquesta, comerç, entre uns altres. No obstant açò el turisme té antecedents històrics clars.

ANTIGÜETAT

En la Grècia clàssica es donava gran importància a l'oci, i el temps lliure ho dedicaven a la cultura, diversions, religió i esport. Els desplaçaments més destacats eren els que realitzaven amb motiu d'assistir als Jocs Olímpics de l'Edat Antiga (les olimpíades són els 4 anys que transcorren entre dos jocs consecutius en la ciutat d'Olimpia), a les quals acudien milers de persones i on es barrejaven religió i esport. També existien peregrinacions religioses, com les quals es dirigien als oracles de Delfos i de Dodoma.

Durant l'Imperi romà els romans freqüentaven aigües termals (termes de Caracalla), eren assidus de grans espectacles, com els teatres, i realitzaven desplaçaments habituals cap a la costa (molt conegut és el cas d'una vila de vacances a la vora del mar). Aquests viatges de plaure van ser possibles a causa de tres factors fonamentals: la Pau romana, el desenvolupament d'importants vies de comunicació i la prosperitat econòmica que va possibilitar a alguns ciutadans mitjans econòmics i temps lliure.

Recració virtual de les Termes de Caracalla (Roma)

EDAT MITJANA

Durant l'Edat Mitjana hi ha en un primer moment una reculada a causa de la major conflictivitat i recessió econòmica consegüent. En aquesta època sorgeix un tipus de viatge nou, les peregrinacions religioses. Aquestes ja havien existit en l'època antiga i clàssica però tant el Cristianisme com l'Islam les estendrien a major nombre de creients i els desplaçaments serien majors. Són famoses les expedicions des de Venècia a Terra Santa i les peregrinacions pel camí de Sant Jaume (des del 814 en què es va descobrir la tomba del sant), van ser contínues les peregrinacions de tota Europa, creant-se així mapes, fondes i tot tipus de serveis per als caminantes). En el món Islàmic el Hajiad o peregrinació a la Meca és un dels cinc Pilars de l'Islam obligant a tots els creients a aquesta peregrinació almenys una vegada en la vida.

Conquesta de Jaume I

Edat Moderna

Les peregrinacions continuen durant l'Edat Moderna. A Roma moren 1500 pelegrins a causa d'una plaga de pesta bubónica. És en aquest moment quan apareixen els primers allotjaments amb el nom d'hotel (paraula francesa que designava els palaus urbans). 

Aquesta és també l'època de les grans expedicions marítimes d'espanyols, britànics i portuguesos que encurioseixen i l'interès per viatjar.

A la fi del segle XVI sorgeix el costum de manar als joves aristòcrates anglesos a fer el Grand Tour en finalitzar els seus estudis amb la finalitat de complementar la seua formació i adquirir certes experiències. Era un viatge de llarga durada (entre 3 i 5 anys) que es feia per diferents països europeus, i d'ací procedeixen les paraules: turisme, turista, etc.el Grand Tour és un viatge motivat per la necessitat d'instrucció d'aquests joves aristòcrates que en un futur hauran de governar el seu país. Del coneixement "in situ" de la grandesa de Roma, París o Atenes els viatgers haurien d'aprendre com portar les regnes d'un Imperi com el britànic. Per a alguns autors aquest és l'autèntic fenomen fundacional del turisme modern ja que sorgeix com un fenomen revolucionari en paral·lel a la resta de transformacions que es donen en la Il·lustració.

Viatge de Cristóbal Colón a les Indies

EDAT CONTEMPORÀNEA I ACTUALITAT

Amb la Revolució industrial es consolida la burgesia que tornarà a disposar de recursos econòmics i temps lliure per a viatjar. En l'Edat Contemporània l'invent de la màquina de vapor suposa una reducció espectacular en els transports, que fins al moment eren tirats per animals. Les línies fèrries s'estenen amb gran rapidesa per tota Europa i Amèrica del Nord. També l'ús del vapor en la navegació redueix el temps dels desplaçaments.

Comença a sorgir el turisme de muntanya o salut: Es construeixen famosos sanatoris i clíniques privades europees, molts d'ells arriben als nostres dies com a xicotets hotels amb encant.

És també l'època de les platges fredes (Costa blava, Canal de la Manxa,…).

En 1841 Thomas Cook organitza el primer viatge organitzat de la història. Encara que va anar un fracàs econòmic es considera un rotund èxit quant a precedent del paquet turístic, doncs es percató de les enormes possibilitats econòmiques que podria arribar a tenir aquesta activitat, creant així en 1851 la primera Agència de Viatges del món "Thomas Cook & són".

En esclatar la Primera Guerra Mundial en l'estiu de 1914 es considera que hi havia aproximadament 150.000 turistes americans a Europa.

Després de finalitzar la guerra va començar la fabricació en massa d'autocars i automòbils. En aquesta època les platges i els rius es converteixen en el centre del turisme a Europa començant a adquirir gran importància el turisme de costa.

La crisi del 1929 repercuteix en el negativament en el sector turístic limitant el seu desenvolupament fins a ben entrat en 1932.

La Segona Guerra Mundial paralitza absolutament el turisme en el món i els seus efectes s'estenen fins a l'any 1949.

Entre 1950 i 1973 es comença a parlar del boom turístic. El turisme internacional creix a un ritme superior del que ho havia fet en tota la història. Aquest desenvolupament és conseqüència del nou ordre internacional, l'estabilitat social i el desenvolupament de la cultura de l'oci en el món occidental. En aquesta època es comença a legislar sobre el sector.

També aquests són els anys en els quals es desenvolupen els grans nuclis urbans i es fa evident la massificació, sorgeix també el desig d'evasió, escapar de l'estrès de les ciutats i buidar les ments de pressió.En els anys 80`s es produeix una internacionalització molt marcada de les grans empreses hosteleras i dels tour operadors, que cerquen noves formes d'utilització del temps lliure (parcs temàtics, esport, risc, salut,…) i apliquen tècniques de màrqueting, doncs el turista cada vegada té major experiència i cerca nous productes i destinacions turístiques, la qual cosa crea una forta competència entre ells. La multimèdia i les comunicacions transformen el sector, modificant el disseny dels productes, la prestació del servei, la comercialització del mateix d'una manera més fluïda.

La dècada dels 90 inclou grans esdeveniments com la caiguda dels règims comunistes europeus, la Guerra del Golf, la reunificació alemanya, les Guerres iugoslaves, etc., que incideixen de forma directa en la història del turisme.

Es tracta d'una etapa de maduresa del sector que segueix creixent encara que d'una manera més moderada i controlada. Es limita la capacitat receptiva (adequació de l'oferta a la demanda, es comença a controlar la capacitat d'aforament de monuments, etc.), es diversifica l'oferta (nous productes i destinacions), es diversifica la demanda (apareixen nous tipus diferents de turistes) i es millora la qualitat (al turista no li importa gastar més si la qualitat és millor).

Fins arribar als nostres dies, on internet i les reds socials son les grans protagonistes a les nostres vides, i també al turisme, ja que es comercialitzen empreses grans i xicotetes, rutes, viatges, agències, packs i tot tipus de productes del sector.

Apps de virtualització que ens ajuden com a ferramentes
d'interpretació de recursos turístics.

INTRODUCCIÓ AL NOU MÒDUL

En realitat, fins a que la nostra profe no ens ha fet esta pregunta, no m'havia plantejat quines expectatives tenia sobre el nou mòdul, dedicat al disseny de productes y servicis turístics locals.

Però, la veritat és que espere que siga un mòdul ben profitós, ja que ens ha dit que és en este, on la pràctica com a informadors, per fi es posa en marxa.
M'agradaria molt que el treball en grup fora algo que poguerem aplicar en el que després serà la nostra faena, i que ens ensenyarem a fer realitat un producte turístic, ja que tinc en ment moltes coses pensades per al el meu futur i m'agradaria saber desenvolupar-les de manera correcta.
M'agradaria molt que el projecte fora dinàmic, que, com al projecte passat, haguerem d'investigar per poder realitzar el treball, així gaudeix treballant.
😹

B O C A I R E N T

El pasado viernes hicimos entre todos los alumnos, una visita guiada al municipio de Bocairent.
Fue una actividad muy divertida donde pudimos apreciar el maravilloso patrimonio de esta localidad. Personalmente me encantaron Les Covetes dels Moros.
Aunque a Joana y a mi nos tocó exponer Las Casas Medievales, que es un yacimiento arqueológico visitable, ya que está excavado en la roca.
Durante los días previos a la exposición, estuvimos investigando e informándonos para elaborar la visida guiada, una tarea que me gusta mucho.

El barrio medieval de la Vila de Bocairent, ocupa la parte alta, donde las calles empinadas y estrechas nos recuerdan el origen islámico de la villa, que se adaptan a un terreno de un fortísimo desnivel.

El carácter islàmico de nuestros antepasados marca, nuestro carácter de pueblo trabajador, que aterrazan toda la montaña para el cultivo, o construye sus casas en la piedra natural.

En el siglo XI, Bekirent (significa piña o colmena, en referencia al modo en que los edificios están apiñados alrededor del castillo), formaba parte del reino Taifa de Dénia, uno de los bastiones más importantes de la zona y que más resistió a la conquista cristiana, donde después convivieron las tres culturas de la época (Cristiana, musulmana y judía) no siempre de forma pacífica.

Esta cultura, además nos dejó una fuerte impronta de la variación del agua y del aprovechamiento de la agricultura, enseñándonos a construir aljibes, acequias y fuentes, donde Bocairent es un gran referente.

Otro de los legados de este pueblo es su carácter de comerciantes, ya que en esta época se celebraban mercados especializados en tejido lino y la fabricación de paños que perdura hasta nuestros días, y que después en época medieval, los cristianos siguieron con esta economía, que más tarde le daría su fama como pueblo industrializado, sobre todo a partir de la consolidación de la Real Fábrica de Paños de Bocairent en 1587, hasta el siglo XX con la consolidación de la fabricación de mantas, tan típica en la localidad.

CASA 1 Y CASA 2

En 2008 se llevó a cabo la rehabilitación de este barrio por los arqueólogos, donde los trabajos de consolidación pudieron mostrar cómo serían las viviendas de comienzo de la industrialización.

La primera vivienda data de entre los siglos XVI-XVII.

Tiene un aljibe que conecta con las acequias de los huertecitos, que encontramos bien estructurados que conservan el entramado de acequias de riego diminutas de calcárea, que podemos observar han sido restaurantas parcialmente ( señalar quien es capaz de decir cuales son las restauraciones)y con una canalización para la evacuación de aguas.

actualmente dispone de una puerta con una linde de sillares de piedra. Hay otras dos puertas tapiadas con mampostería en la que en una hay una inscripcion Alguien sabe que pone?? Santa Maria.

al lado de la puerta hay lo que al principio a los arqueólogos les parecia una cueva pequeñita, pero que al buidar toda la basura que había se descubrió un aljibe, con una balsa y dos rebajos  en la roca, que piensan que en origen pudiera ser más grande, ya que hay una parte cubierta con tapial de mampostería.

Junto a la puerta principal aparece un abrevadero para dos burros, al menos.

La casa 2 era una casa señorial del s. XVIII- XIX.

La Sierra de Mariola es declarado Parque Natural desde el 8 de Enero de 2002. Esta situada entre las comarca de la vall de Albaida, el Alcoya, y el Comtat.

Desde el mirador se puede contemplar una vista maravillosa del parque, es famoso por la gran variedad de plantas aromáticas como medicinales, destacando las abundantes fuentes, masias y  caminos por donde se pueden realizar muchas actividades al  aire libre, una de las cosas, más importantes son las cavas construidas para almacenar la nieve del invierno, entre el siglo XVI -XX.

Elementos constructivos del parque son sus masias, castillos y ermita que podemos encontrar